El Futuro de la Ciencia y de la Tecnolog

En la sopa primig?nia que va donar lloc a la vida sobre la Terra hi havia mol?cules org?niques que, en combinar-se, van donar lloc a les primeres cadenes d'?cids nucleics, els primers elements amb capacitat d'autoreplicaci?. Segons una de les teories m?s acceptades, aquestes mol?cules van ser cadenes d'?cid ribonucleic (RNA), una mol?cula pr?cticament id?ntica al DNA i que, actualment, t? el paper secundari dins de les c?l?lules de llegir la informaci? codificada en el DNA i transformar-la en prote?nes, les quals s? tenen un paper actiu directament en les reaccions qu?miques de la c?l?lula. En els moments dels inicis de la vida, sembla que les primeres cadenes de RNA tindrien el doble paper de replicar-se (com ara t? el DNA) i de participar activament en les reaccions qu?miques de l'activitat de la c?l?lula (el paper que actualment desenvolupen les prote?nes). A aquestes cadenes, pel seu doble paper, se les anomena ribozims (una contracci? de ribosoma i enzim). Per? la teoria dels ribozims com a origen de la vida t? un escull important: la seva longitud no podia ser gaire llarga en no poder corregir els errors de replicaci? (les mutacions). D'aquesta manera, no podien contenir un nombre de gens suficients per a poder desenvolupar ni tan sols els organismes m?s senzills.

[More:]

Una investigaci? duta a terme pel catedr?tic del Departament de Gen?tica i de Microbiologia de la Universitat Aut?noma de Barcelona, Mauro Santos, juntament amb dos cient?fics hongaresos, ha demostrat que el llindar d'error, ?s a dir, el nombre m?xim d'errors que poden tenir lloc en el proc?s de replicaci? dels ribozims sense que aix? afecti la seva funcionalitat, ?s m?s elevat del que s'havia calculat pr?viament. A la pr?ctica, aix? vol dir que els primers riboorganismes (protoc?l?lules on el RNA ?s responsable de la informaci? gen?tica i de les reaccions metab?liques) podien tenir un genoma molt m?s llarg del que es pensava fins ara: en total podien allotjar m?s de 100 gens diferents amb una longitud de 70 bases cadascun d'ells (les bases s?n les unitats que conformen els gens i que codifiquen la informaci?), o b? m?s de 70 gens de 100 bases cadascun. Cal recordar que els tRNA (mol?cules esencials en la s?ntesi de prote?nes) tenen una longitud aproximada de 70 bases.

La descoberta, publicada a Nature Genetics, ha relaxat enormement les condicions necess?ries per al desenvolupament dels primers organismes vius.

"Aquesta quantitat de gens seria suficient per a un organisme senzill amb prou activitat funcional."

An?lisis recents sobre el nombre m?nim de gens de DNA necessaris per a constituir un bacteri, l'organisme actual m?s simple, consideren suficients al voltant de 200 gens. Per? en els riboorganismes aquest nombre de gens pot ser molt inferior, ja que els genomes de DNA inclouen nombrosos gens encarregats de fer funcionar el sistema de traducci? a RNA (per poder produir prote?nes), que en els organismes basats en RNA no serien necessaris.